|
|
|||
|
|
|||
|
Alerta
nº 51 – març 2024 |
|
|
|
El
pròxim 9 de juny se celebren les eleccions al Parlament Europeu, quan decidim
col·lectivament el futur de la Unió Europea. Però també és el moment per a
expressar la nostra opinió sobre els temes que ens preocupen i per a valorar
les polítiques i actuacions que durant estos últims cinc anys han dut a terme
les institucions europees. En
este número especial d'Alerta Europa Eleccions 2024, us proposem fer un repàs
a les polítiques més importants desenvolupades per la Unió durant la
legislatura que ara conclou, a les quals s'han sumat les ràpides respostes a
les crisis. Esperem
que us servisca d'ajuda per a contextualitzar els debats i el desenvolupament
de les eleccions.
. |
|
LES PRIORITATS DE LA COMISSIÓ VON DER LEYEN |
|
|
|
|
|
El
Pacte Verd europeu |
|
|
|
El
Pacte Verd Europeu ha suposat: ·
L'aprovació, en 2021 de la Llei Europea del Clima, que reflectix el compromís d'Europa a ser climàticament neutra per a 2050, impulsant una transició neta que
protegisca les persones i al planeta. ·
S'ha establit l'objectiu de reduir almenys el 55% de les emissions de gasos
d'efecte d'hivernacle per a finals d'esta dècada i, addicionalment,
la UE ha recomanat reduir les emissions al 90% per a l'any 2040. ·
S'ha produït un increment de les inversions
per a pal·liar la crisi climàtica, perquè quasi 400 mil milions d'euros de
fons provinents de NextGenerationEU i de la
política de cohesió estan finançant projectes relacionats amb el clima. ·
La Llei d'Indústria Net-Zero ha fomentat el desenvolupament de tecnologies
innovadores per a reduir les emissions. ·
S'ha implementat el Mecanisme d'Ajust en Frontera de Carboni (MAFC), que pretén garantir la reducció de
les emissions independentment del lloc on es produïsquen. ·
S'ha creat el Fons de Transició Justa i el Fons Social per al Clima per a fer costat als qui són més
vulnerables i enfronten majors desafiaments a l'hora d'adaptar-se. |
|
Construint
el lideratge digital europeu |
|
|
|
Europa
està reforçant el seu lideratge digital: ·
S’han invertit milers de milions en l'expansió de la fibra òptica i el 5G i s'han connectat regions rurals i a
centenars de milers de treballadors amb habilitats per al futur digital. ·
La Llei de IA favorable a la innovació, Europa és el
primer i fins ara únic continent a tindre una regulació de IA centrada en
usos d'alt risc. Més que un compendi de regles, la Llei de IA és un trampolí
perquè les empreses lideren el camí en el desenvolupament de IA de confiança. ·
La Llei Europea de Xips, que va entrar en vigor al setembre de
2023, enfortix la competitivitat i la resiliència d'Europa en impulsar la
fabricació, estimular l'ecosistema de disseny europeu i donar suport a
l'expansió i la innovació en tota la cadena de valor. ·
El Programa de Polítiques de la Dècada Digital ha fet un seguiment de rendiment en quatre
àrees: habilitats digitals dels ciutadans; adopció de noves tecnologies per
part de les empreses, com IA, dades i núvol; avanç de la connectivitat,
computació i infraestructures de dades de la UE; i disponibilitat de servicis
públics i administració en línia. De cara al 2030, es busca que el 80% de les
persones de 16 a 74 anys tinguen habilitats digitals bàsiques. |
|
Una
economia social de mercat que atén a les coses importants |
|
|
|
·
El Pacte per les Competències facilita als treballadors formació per a
satisfer les necessitats de les empreses, amb una inversió de 65 mil milions
d'euros del pressupost de la UE i NextGenerationEU. ·
S'ha establit un marc de la UE per a millorar l'adequació dels salaris
mínims, amb la finalitat que els treballadors tinguen salaris que els
permeten viure dignament onsevulla que treballen. Addicionalment s'han proposat normes per a millorar les
condicions laborals del teletreball. ·
Les normes sobre transparència salarial pretenen fer realitat el principi bàsic
que el treball igual mereix un salari igual o la Directiva 'Dones en els consells
d'administració'. ·
La Comissió també ha presentat iniciatives
contra el racisme i l'antisemitisme: en 2020, es va implementar el primer pla d'acció contra el racisme i la primera estratègia de la UE contra
l'antisemitisme en 2021. També a favor de les persones
LGBTIQ, amb una primera estratègia 2020-2025, les persones amb discapacitats i la població gitana. |
|
Enfortiment
de la democràcia i l'Estat de Dret |
|
|
|
La
Unió Europea ha desenvolupat normativa específica per a defendre i reforçar
la democràcia, contrarestar la ingerència estrangera, lluitar contra la
desinformació i protegir la llibertat i el pluralisme dels mitjans de
comunicació, així com la seguretat dels periodistes. A
més, quan la via del diàleg no ha sigut suficient, s'han utilitzat les
sancions o el Mecanisme de Condicionalitat Pressupostària, que permet suspendre els pagaments amb
càrrec al pressupost de la UE en cas que no es respecte l'Estat de Dret en un
país, com ha ocorregut en el cas d'Hongria. D'altra
banda, amb el Pla d'Acció Europeu per a la Democràcia s'han pres mesures concretes per a
promoure eleccions lliures i justes, reforçar la llibertat dels mitjans de
comunicació i lluitar contra la desinformació. Amb
la Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de
comunicació, s'ha establit un conjunt de salvaguardes
comunes per a protegir la llibertat i el pluralisme dels mitjans de
comunicació a Europa. |
|
Lluita
contra la immigració irregular |
|
|
|
·
El nou Pacte sobre Migració i Asil ha permès que la Unió dispose ara d'un sistema comú de la UE per a gestionar la
migració. Les noves normes aclarixen els criteris per a
concedir protecció internacional, els drets i obligacions dels refugiats i
introduïxen regles més estrictes per a sancionar els moviments no autoritzats
dins de la UE. ·
La Directiva sobre la targeta blava permet als treballadors altament
qualificats de països no pertanyents a la UE beneficiar-se de procediments
d'admissió accelerats. ·
La unió ha proporcionat ajuda financera als
Estats membres. Al voltant de 6.000 milions d'euros procedents del Fons
d'Asil, Migració i Integració (2019-2023) s'han desemborsat per a ajudar als
Estats membres en la gestió la migració; 3.000 milions d'euros del Fons de
Seguretat Interior - Fronteres i Visats (2019-2020)
per a la gestió de les fronteres; i 1.000 milions d'euros del Fons de
Seguretat Interior Fons de Seguretat Interior - Policia (2019-2020). |
|
Una
Europa més forta en el món |
|
|
|
La
capacitat de la UE per a establir poderoses aliances a tot el món ha
contribuït a reforçar el paper d'Europa en l'escena internacional: ·
La Unió ha reconduït, després d'un període
marcat per desacords, la relació amb els Estats Units. En 2021 es va instituir el Consell UE-EUA
de Comerç i Tecnologia, que s'ha convertit en un fòrum privilegiat per als
intercanvis bilaterals. S'han aconseguit avanços en el Consell d'Energia
UE-EUA i en el Diàleg UE-EUA sobre energia i s'ha coordinat les accions per a
fer costat a Ucraïna en la seua guerra contra l'agressió russa. ·
També s'han redefinit les relacions
posteriors al Brexit amb el Regne Unit, negociant el Marc de Windsor. ·
S'han celebrat un número rècord d'acords comercials (42 acords preferencials amb 74 països). ·
S'ha firmat tres acords de lliure comerç de
nova generació amb Nova Zelanda, Xile i Kenya. De la mateixa manera, s'ha
celebrat un primer acord d'inversió sostenible amb Angola i un acord sobre
fluxos de dades amb el Japó. S'ha
desenvolupat una nova estratègia amb Xina, centrada en la «reducció de
riscos» en lloc d'en la dissociació. S'han mantingut obertes les línies de
comunicació i s'ha col·laborat per a abordar reptes comuns, com el canvi
climàtic. Però també s'ha denunciat sistemàticament la deterioració de la
situació dels drets humans. |
|
EUROPA ABORDA LES CRISIS |
|
|
|
|
|
Gestió de la Covid-19 |
|
|
|
La Unió Europea ha afrontat la crisi sanitària
provocada per la COVID-19 amb importants mesures: ·
Garantint l'accés de tots els ciutadans a la
vacunació, aconseguint que més del 80% de la població adulta reba
almenys el primer cicle de vacunació. ·
El Certificat COVID digital de la UE ha permès a la ciutadania viatjar amb
seguretat per diferents països. ·
L'instrument de suport temporal per a
mitigar els riscos de desocupació en cas d'emergència (SURE), ha permès que es mantinguen obertes moltes
empreses i milions d'ocupacions, evitant una crisi econòmica i social
massiva. ·
S'ha impulsat la creació d'una Unió Europea de la Salut per a poder previndre i respondre de
manera conjunta a les crisis sanitàries. ·
S'han reforçat les competències de l'Agència Europea de Medicaments (EMA) i del Centre Europeu per a la Prevenció i el
Control de Malalties (ECDC). ·
S'ha creat l'Autoritat de Preparació i Resposta a
Emergències Sanitàries (HERA), encarregada de garantir que la UE i els
Estats membres estiguen millor preparats per a afrontar futures amenaces
transfrontereres per a la salut. |
|
|
Davant la profunda recessió econòmica provocada
per la pandèmia, la Unió ha garantit la recuperació de les economies dels
Estats membres: ·
El pla de recuperació Next
Generation EU
ha suposat una inversió de més de 800 mil milions d'euros enfocada a promoure
la recuperació i reconstrucció socioeconòmica d'Europa. A través d'este
instrument s'han finançat nombrosos projectes com a parcs eòlics marins,
trens elèctrics, servicis públics digitals o hospitals. Al mateix temps, Next Generation EU ha permès
als Estats membres desenvolupar reformes profundes de les seues institucions
i estructures, com pot ser la reforma dels mercats laborals o dels sistemes
de pensions. ·
Next
Generation EU està especialment centrat en afavorir
la transició ecològica i digital. D'esta manera, el 40% dels fons s'han
invertit en l'acció
climàtica
i el 26% en acció
digital.
A més, gràcies a les mesures impulsades en matèria de medi ambient, 5.8
milions de persones a la Unió Europea s'han beneficiat de mesures de
protecció enfront de desastres climàtics. |
|
Resposta
davant la guerra d'Ucraïna |
|
|
|
La
Unió Europea ha respost a l'agressió russa a Ucraïna amb diverses mesures: ·
Acollint a més de 4 milions de refugiats ucraïnesos a la UE. ·
Organitzant el lliurament d'ajuda
humanitària, financera i militar sense precedents, aconseguint més de 88.000
milions d'euros. ·
El nou Mecanisme per a Ucraïna suposa entregar altres 50.000 milions
d'euros en els pròxims 4 anys per a ajudar a proporcionar servicis bàsics. ·
S'ha pres la decisió històrica d'iniciar negociacions d'adhesió. ·
El pla Solidarity Lanes ha ajudat a exportar 122 milions de tones
de productes ucraïnesos, incloses quasi 64 milions de tones de productes
agrícoles. ·
S'han mobilitzat més de 28 mil milions
d'euros en suport militar, inclosos més de 6 mil milions d'euros del Fons Europeu de Pau. ·
La Missió d'Assistència Militar de la UE per a Ucraïna ha entrenat fins ara
a més de 40.000 soldats ucraïnesos. ·
S'han implementat 13 paquets de sancions d'ampli abast per a Rússia. |
|
Enfortint
la resiliència, seguretat i capacitat de defensa europees |
|
|
|
Davant
el canvi fonamental en l'entorn estratègic que ens envolta, Europa ha pres
decisions com: ·
Una nova Estratègia Industrial de Defensa Europea, que ajuda a unir els esforços dels Estats
membres i les empreses europees, des de la investigació fins a la
industrialització i comercialització de nous sistemes de defensa, passant per
l'augment de la producció, la contractació coordinada i la seguretat de
subministrament. ·
Amb el Fons Europeu de Defensa, la Llei de Reforç de la Indústria de Defensa
Europea a través de la Contractació Comuna i la Llei de Suport a la Producció de Municions, s'està mobilitzant la indústria de
defensa europea. ·
S'ha enfortit la seguretat física de les
infraestructures crítiques gràcies a la Directiva de Resiliència d'Entitats Crítiques. ·
S'ha actuat per a contrarestar l'augment de
la desinformació i la informació errònia, especialment en línia, i a més s'ha
enfortit el Codi de Pràctiques sobre Desinformació. Amb la Llei de Servicis Digitals, s'han afegit mitjans addicionals per a
previndre la difusió d'informació falsa en línia. |
|
Resposta
a la crisi energètica |
|
|
|
En llançar la invasió contra Ucraïna, Rússia
va utilitzar l'energia com a xantatge, desencadenant una crisi energètica a
Europa i el temor a corts de la xarxa. La Unió ha
donat solucions comunes a esta crisi: ·
Amb el pla REPowerEU ha assegurat el subministrament energètic
i reduït la dependència de Rússia. ·
S'han diversificat els subministraments, a
través de nous socis fiables. ·
S'ha reduït el consum de gas en un 18%,
gràcies als esforços de la població i les empreses europees. Així mateix, es
van redoblar esforços en la implementació d'energies renovables. ·
La Plataforma d'Energia de la UE ha unificat la demanda de gas i llançat
licitacions competitives, donant a empreses europees una posició de
negociació més sòlida en els mercats globals. |
|
Suport
en els desastres humanitaris |
|
|
|
Europa
ha enfortit la seua capacitat de brindar suport vital als països afectats per
desastres, des d'inundacions fins a incendis forestals i des de terratrémols
fins a emergències mèdiques: Amb el pla REPowerEU ha assegurat el subministrament energètic
i reduït la dependència de Rússia. ·
El Mecanisme de Protecció Civil de la UE ha
canalitzat el suport a la ciutadania en el continent i més enllà. Assistència
en moments tan crítics com els terratrémols mortals d'Albània, Croàcia o
Turquia i com les inundacions a Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Eslovènia. ·
Des de 2019, s'han proporcionat més de 3
mil milions d'euros a través del Fons de Solidaritat de la UE als Estats
membres i països candidats afectats per desastres naturals i emergències de
salut pública. |
|
EUROPE DIRECT I LES ELECCIONS EUROPEES |
|
|
|
|
|
Més
informació sobre les eleccions europees |
|
|
|
Si
necessites més informació pots visitar la pàgina fes
servir el teu vot, on trobaràs informació sobre com votar,
com funcionen les votacions, els grups polítics del parlament europeu, etc.
També disposen de material per a realitzar difusió de les eleccions i recursos didàctics per a la seua comprensió. Si
eres primer votant, et pot servir d'ajuda la informació continguda en Learning corner. Si
vols saber que fa la Unió per tu, disposes també d'una pàgina web
específica. Una
informació més general sobre les institucions i les polítiques europees, la
pots trobar en la pàgina Europe
Direct Comunitat Valenciana. |
|
Esta Alerta ha sigut elaborada per l'equip de Europe
Direct Comunitat Valenciana, (Ana Enguídanos, Jaume Alandes, Josep Delgado de Molina, Oscar Mercader Martín, Carlos Artés Beltran,
Ángela Yagüe Plasencia y José M. Ferrer),
basant-nos en les publicacions de les institucions de la Unió Europea. Per a
qualsevol suggeriment, o si desitja donar-se de baixa de les nostres
publicacions, pot contactar-nos en l'adreça europedirect_pre@gva.es Copyright
de les imatges: © European Union 2024 |